L'aprenentatge‎ > ‎

Sisè (Primària Cicle Superior 2)

BADAKORFBALL

Fa uns dies, els alumnes de 6è vam poder assistir a la jornada de Korfball organitzada pels mestres d'Educació Física de Badalona. Durant la jornada vam jugar 6 vegades contra diferents escoles de la ciutat. Aquí teniu les fotos. Ens ho vam passar molt bé!

Badakorfball 2017 - 6è


CONCERT DE NADAL

6e.mp4


SETMANA DE LA CIÈNCIA 2016: ANY INTERNACIONAL DELS LLEGUMS

Pregunta

Els i les alumnes de 6è ens vam trobar amb la següent pregunta:

Per què quan menjo llegums tinc flatulències?

 

Idees prèvies

Aquesta pregunta ens va fer pensar en tot allò que ens passa cada vegada que mengem llegums, com ara:

-  Quan cuinem els llegums s’omplen d’aire. Ara bé, quan els mengem o els triturem l’aire marxa.

-  No és el mateix menjar llegums secs que amb líquid.

-  Hi ha diferències entre les persones: algunes acostumen a tenir més flatulències i d’altres menys.

- No és el mateix l'aire que respirem que l'aire que "mengem". Quan respirem no se'ns generen flatulències, mentre que quan mengem sí.

 

Hipòtesi

A partir de les nostres idees prèvies, vam formular la següent hipòtesi:

“Creiem que els llegums contenen alguna substància o nutrient que quan l’ingerim reacciona dins del nostre cos amb els sucs gàstrics de l’estómac donant lloc a gasos.

Tot i així, pensem que hi ha diferències entre les persones. Alguns creiem que són degudes a la manera de mastegar i a la velocitat amb la que mengem. D’altres opinem que és degut a que algunes persones tenen el sistema digestiu més o menys acostumat i adaptat a determinants aliments.”

                

Recerca d’informació

Al començar a parlar dels llegums i del que passa quan els mengem, ens vam adonar que necessitàvem fer una revisió de l’aparell digestiu. Després de revisar les nostres idees prèvies en petits grups, les vam contrastar amb diferents fonts d’informació i vam recordar les parts de l’aparell digestiu i les seves funcions.

Més endavant, vam enviar un correu electrònic a la Cristina Madrid, una biòloga professora de la Universitat de Barcelona, que ens va oferir una xerrada sobre els llegums i ens va proposar un parell d’experimentacions.


 

Experimentació

El primer experiment va ser la simulació de la reacció de fermentació entre la flora intestinal i els oligosacàrids que trobem a la pell dels llegums.

Primerament, barregem farina de llegum, llevat (que simula els bacteris de la flora intestinal, glucosa (per afavorir el procés) i aigua dins una ampolla. En la part superior de l’ampolla enganxem un globus i el fixem amb cinta adhesiva. Remenem i esperem.

Al cap d’una estona observem com s’inflen els globus degut als gasos generats a partir de la fermentació entre el llevat i la farina de llegum. Veiem l’escuma dins les ampolles pròpia d’aquest procés.

 


Amb el segon experiment, vam poder descobrir que en el nostre cos tenim tot de bacteris.

En primer lloc, amb un bastonet de cotó ens freguem diverses parts del cos i, seguidament, el freguem al damunt d’una substància gelatinosa que trobem dins una placa de Petri. Aquesta substància conté l’aliment necessari per a que els bacteris puguin créixer. Segellem la placa i la deixem uns dies a temperatura ambient. 

Passats uns dies, observem com han crescut diverses colònies de bacteris en les diferents plaques. En alguns casos les colònies són molt grans i n’hi ha moltes, en d’altres se’n veuen menys. També observem diferències pel que fa al color de les colònies.

 





Conclusions

Després del nostre treball, vam arribar a la següent conclusió:

Quan mengem llegums ens provoquen flatulències ja que contenen fibra a la seva pell. La fibra està composta per diferents substàncies, entre elles els oligosacàrids. Aquests resisteixen a la digestió i arriben intactes a l'intestí gruixut. Allà reaccionen amb els bacteris de la flora intestinal a partir del procés de la fermentació. En la fermentació es produeixen gasos, que són les flatulències.

 

Mural i exposició oral

Amb totes aquestes dades, vam realitzar un mural i vam fer una exposició oral als nostres companys de 5è. 

  

 

Bibliografia

Llibres:

Els exploradors de National Geographic. El cos humà. Ed. RBA/La Magrana

El nostre sistema digestiu. Mercè Parramón. Ed. Parramón Ediciones, S.A.

Eres lo que comes. Felicia Law. Ed. Everest.

¿Comida basura? No, gracias. Kate Knighton. Ed. Usborne.

La alimentación a tu alcance. Michèle Mira Pons. Ed. Oniro.

Pàgines web:

http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/frontend/

http://xtec.gencat.cat/ca/innovacio/setmana-de-la-ciencia-2016/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegum

http://www.xtec.cat/ieslabisbal/salut/A_els_llegums.htm

http://www.gastroteca.cat/ca/productes-per-tipus-de-producte/arros-cereals-i-llegums/

Vídeos:

“Un viaje alrededor del planeta a través de las legumbres“, Food and Agriculture Organisation of the United Nations.

 

Àlbum de fotos

Aquí teniu un recull d'imatges que mostren tota la feina que vam fer:

Setmana de la ciència 2016 - 6è

 
 

Visita a la Fundació Tàpies de Barcelona

15 d'abril de 2015

Web de la Fundació Tàies
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique65

Àlbum Picasa
https://plus.google.com/photos/112165735456130087104/albums/6137975640453012865?banner=pwa&authkey=CN7qoYXa4c62jgE



Educació Vial

Circuit d'Educació Vial
10 d'octubre de 2014
Passeig Marítima de Badalona
Organitzat per la Guàrdia Urbana de Badalona



Quadern interactiu Text La Galera

Ja podeu entrar al quadern interactiu de l'editorial Text La Galera i editar el vostre perfil d'usuari. Recordeu que només ens interessa que ompliu el nom i el primer cognom. Totes les altres dades personals no les necessitem en absolut.


Aneu amb compte amb el teclat: tant el nom d'usuari com la contrasenya s'escriuen amb minúscules i sense espais en blanc. El nom d'usuari és una "a" seguit de sis números. La contrasenya és una lletra minúscula seguida de cinc números.


Si voleu podeu començar a fer activitats però amb cura. Recordeu que tant els intents com els errors els rebo a la meva pàgina d'usuari.

Bona sort! 

http://www.lagaleratext.cat/

Apadrinament lector

3a sessió d'apadrinament lector entre els alumnes de 6è i 1r de primària. Cada divendres a la tarda, el padrí i el seu fillol busquen un racó tranquil per seure i compartir un moment de lectura. Els petits llegeixen en veu alta i els grans els corregeixen, els animen, els feliciten, els resolen els dubtes de lèxic i els ajuden a fer un resum oral.


http://gitanjali6e.blogspot.com.es/2014/01/apadrinament-lector.html

Excursió en bicicleta (Colònies 2013)

No us perdeu el video de la marxa en bicicleta des del Poble Nou del Delta fins a "Món Natura", a la llacuna de la Tancada.



Setmana de la Ciència 2013

El divendres 15 de novembre de 2013 ens vam trobar una pregunta penjada a la pissarra, la pregunta de la setmana de la ciència. Aquest any, la setmana de la ciència de l’escola Gitanjali esta dedicada a l’aigua.

L’escola no ha degut triar l’aigua perquè sí sinó perquè és un bé molt valuós pels éssers vius sobretot l’aigua dolça. Fixeu-vos-hi bé al món només hi ha un 3% d’aigua dolça i un 97% d’aigua salada. Per això és important no malgastar-la.

La pregunta que ens ha tocat a nosaltres és: Consumim aigua en la fabricació de paper reciclat.


Vam escriure algunes idees prèvies, per saber si per fer el paper reciclat necessitem aigua.

Idees prèvies.

1.    Sí. Per reciclar aigua necessitem premsar el paper.

Confusió de termes inicials: no és el mateix reciclar que reutilitzar.

2.    Sí. Cal fer una gran bola de paper, mullar-ho, premsar-ho i deixar la massa plana fins que s’asseca.

3.    Sí. L’aigua ajuda a estovar la massa de paper, ajuda a que el paper es “fongui”.

4.    Sí. Cal molta aigua però no sabem quin ús se li dóna a l’aigua en la fabricació de paper.

5.    Sí. El paper es tira en un recipient, s’aboca aigua, el remenen per fer una pasta, es blanqueja i es neteja. En les proporcions s’utilitzaria menys aigua que paper. Depenent del paper que vull fabricar necessitaré més o menys paper. No és el mateix el paper higiènic que el cartró o el paper per escriure.

6.    Sí. Triturar paper, es barreja la massa amb aigua. L’aplanen i el premsen amb una màquina per treure-li l’aigua per donar-li forma. El blanquegen, el deixen assecar  i després el tallen. En proporció, es fa servir molta menys aigua que paper. La massa no ha quedar gaire líquida perquè sinó costa molt d’assecar.

7.    En les proporcions hem de comparar volums.

Per fabricar paper sí que necessitem aigua però no sabem si més aigua que paper o a l’inrevés.

D’on deu sortir l’aigua que es fa servir? Del mar? Dels aqüífers, dels rius? I què fan amb l’aigua que sobra? Potser l’aigua bruta torna a la natura. Potser aquesta aigua bruta es pot tornar a fer servir per reciclar més paper. Serviria per regar? Tota l’aigua que sobra és la mateixa que s’ha fet servir per reciclar?

Una part de l’aigua se la queda el paper? Resultarà rentable fer tot aquest procés? Val la pena consumir tanta aigua per reciclar paper? Quanta aigua hem de posar? Per fer paper reciclat de menys qualitat cal menys aigua? Es recupera tota l’aigua utilitzada? S’ha de fer el procés de reciclatge de paper. Cal controlar les dades.

HIPÒTESI

Sí, es necessita aigua per fabricar paper reciclat (però necessitem saber en quina proporció).

EXPERIMENT

Elaboració de paper reciclat a partir de paper de rebuig. 

Material necessari

Paper per reutilitzar: Per fer paper nou amb ell, l’hem de triturar

Aigua: l’utilitzem per barrejar el paper i fer una massa

Bàscula: L’hem utilitzat per pesar tot el que hem fet servir  y apuntar les dades.

Batedora: L’hem fet servir per barrejar el paper triturat amb l’aigua.

Cubell: Utilitza per , dintre seu , barrejat tot el paper amb aigua amb batedora .

Tupper: L’hem fet servir per guardar la massa del paper amb aigua y per introduir el sedàs.

Sedàs: L’utilitzem per extreure la massa de paper del tupper .

Feltre: Utilitzat per xuclar l’aigua al paper i accelerar el procés.

Vas de precipitats: L’hem utilitzat per mesurar quanta aigua hem fet servir en el procediment de creació de paper reciclat.

Procediment:

Fabricació de la pasta de paper.

S’estripa el paper a mà perquè així dóna més capil·laritat i absorbeix millor l’aigua que tallant-lo amb tisores. Introduïm el paper en un cubell i afegim aigua. Cent grams de paper i 2 litres d’aigua poden ser suficients, aproximadament. Hem d’esperar unes hores a que el paper hagi absorbit molta aigua i s’hagi convertit en una mena de pasta o papilla. Abans d’introduir la batedora, és recomanable acabar d’estripar manualment bé el paper per evitar que la batedora pugui fer-se malbé. Podeu afegir més aigua si ho creieu convenient i continuar batent. Si la mescla és massa espessa correm el risc que el paper quedi massa xop i gruixut. 

Col·locació de la pasta en el motlle rectangular.

Submergeixes el sedàs dins del recipient on tens la barreja de paper i aigua. El treus amb molt de compte i deixes que l’aigua s’escorri i vagi caient dins del cubell. Quan ja no cau aigua peses el sedàs amb el paper. Per saber quant pesa el paper has de restar el pes del sedàs.

Assecat del full.

Si decidim eixugar el paper reciclat amb un drap o amb paper de cuina cal pesar prèviament el drap o el paper de cuina i tornar-lo a pesar després. Així sabrem quanta aigua s’ha absorbit. També podem construir una premsa casera. Col·loquem el paper reciclat moll a sobre d’un feltre, li posem un altre feltre a sobre i més pes al damunt, com ara enciclopèdies. En cas que el paper reciclat continuï moll podem estendre’l al sol o bé fer servir un assecador. El que sí és important és pesar el paper reciclat quan estigui sec per saber quanta aigua s’ha perdut. 

CONCLUSIÓ

La nostra hipòtesi inicial era certa: fem servir aigua en la fabricació de paper reciclat. Una part important de l’aigua utilitzada s’evapora i la resta de l’aigua queda bruta i és tòxica perquè té restes de tinta. Llavors hem utilitzat molta aigua que, després, s’haurà de llençar. Tot i que és millor fer servir paper reciclat que paper de cel·lulosa, s’ha de tenir en compte el malbaratament de l’aigua en la fabricació de paper reciclat.

Cada grup va anar provant les seves proporcions de material per fer l’experiment. Un dels grups va fer servir aquestes dades. 

46,7 grams de paper i 3 l. d’aigua com que l’aigua era pura era igual a 3 kg. d’aigua.  Tot barrejat ens va donar un total de 3046,7g.

Quan vam submergir el sedàs (que tenia un pes de 132 g.) ho vam pesar de seguida. El paper reciclat humit tenia un pes de 271,2 g. perquè encara contenia molta aigua.

Vam fer servir dos trossos de paper de diari per accelerar el procés d’assecar. Els papers van xuclar una quantitat de 9,7 g. i 6 g.

Després d’assecar una mica, el paper mig sec ho vam tornar a pesar i el paper pesava 116,9 g.

El paper totalment sec tenia un pes de 18,8 g. Havíem recuperat 315 g. d’aigua de tot el procés. 

Finalment després de colar el paper ens va sobrar un total de 80,3 g. I un pes de l’aigua de 2,599 g. No vam poder pesar tota l’aigua de cop perquè la balança era molt precisa però mica en mica ho vam poder aconseguir mesurar-ho.

Com que ja no era aigua pura vam haver de col·locar-ho en una proveta i ens va donar un volum de 2,610 l.

Dels 3 litres inicials li vam restar 2,610 l. i ens va donar un total de 0,392 l. igual a 39,2 cl. 

Vam comptar l’aigua que havíem perdut: 116,9 de paper mig humit menys el paper sec (18,8 g.) i l’aigua que els fulls havien xuclat 15,7 i ens va donar 82,4g d’aigua havíem perdut més els 43,2 cl. d’aigua que encara estava a la massa de paper sobrant.

Per tant vam perdre un total de 82,4 cl. dels 3 l. inicials. 

Alguns grups van fer servir cola per poder escriure al full, igual que altres grups van introduir sal per comprovar que el procés  es podia fer amb aigua salada.

No voldríem finalitzar aquesta exposició sense dir-vos que la indústria que més aigua gasta, apart de la química i l’agrícola, es la de la fabricació de paper, perquè es gasta molta aigua i energia.


REFLEXIÓ FINAL

Tot i que es gasta molta menys aigua en el procés de reciclatge de paper que en el paper derivat directament de l’arbre,  penseu que en 1 kg de paper convencional es gasten  500 l. d’aigua. Per tant, la solució ecològica a la tala massiva d’arbres no passa únicament per fer servir paper reciclat, sinó per fer un ús més sensat del paper:

Alguns consells útils podríem ser: 

  1. No imprimeixis els teus treballs fins que no els hagis revisat bé.
  2. Utilitza el paper per les dues cares.
  3. Quan vagis al lavabo agafa només el paper higiènic que necessitis.
  4. No utilitzis el paper per fer rucades.
  5. No facis els esborranys en paper convencional net, millor escriu-los en paper per reutilitzar.

Aquí us deixem les primeres fotos d'aquesta setmana de la ciència a 6è.

Ciència 2013 ‎(6è)‎




Visita al Museu d'Història de Catalunya

El Museu organitza el taller anomenat "Temps de canvis, temps de revoltes". Els alumnes visiten la sala dedicada a l'Edat Moderna i recorren els panells dedicats als Reis Catòlics, les noves descobertes i els viatges transoceànics, el llegat de Carles I d'Espanya, les institucions de govern a la Corona d'Aragó, les innovacions al camp català, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió.

Dimecres 23 d'octubre de 2013



Més fotografies de la visita al bloc de 6è: http://gitanjali6e.blogspot.com.es/2013/11/museu-dhistoria.html

Setmana de la Ciència 2012.

INTRODUCCIÓ
El dilluns dia 19 ens vam trobar una pregunta penjada a la pissarra. La pregunta era: “Si estàs preocupat et costa més aprendre o pensar? Per què?”. Ens vam emportar la pregunta a casa i vam redactar per escrit la nostra hipòtesi.

Vam buscar en el diccionari els termes propis del mètode científic, per saber en tot moment de què estàvem parlant i què volíem fer:

Hipòtesi: suposició que es fa per tal de treure una conclusió.

Experiment: prova o observació feta per confirmar o negar, especialment sota condicions determinades per l’observador.

Conclusió: solució definitiva després d’analitzar els efectes d’una experimentació.

Totes les hipòtesis eren diferents però totes coincidien en dir que sí. La hipòtesi va quedar així: Sí, perquè quan estàs preocupat estàs més pendent del teu problema que no pas del que has d’estudiar o fer. Perdem atenció i memòria.

Quins experiments farem? Farem un test d’atenció i percepció i un test de memòria. Simularem la situació de preocupació fent algunes proves mentre escoltem música de rock dur a volum alt.
 
Test 1. En un requadre hi havia una sèrie de lletres distribuïdes en files i columnes. Es tractava de buscar en quina fila o columna hi havia lletres repetides. Vam tenir cinc minuts per localitzar el màxim número de repeticions. El primer test el vam fer amb música relaxant a baix volum.

Test 2. Vam repetir la mateixa operació però amb música rock a un volum màxim.
Després de comparar les dades de l’experiment 1 amb les de l’experiment 2 observem que gairebé tota la classe (23 alumnes) han millorat els resultats. Una possible explicació és que la fitxa del primer control tenia una lletra i uns espais més petits. Una altra possible explicació és que el ritme ràpid de la segona cançó ens hagi ajudat a anar més ràpid. Alguns alumnes s’han motivat més amb el rock dur. Alguns alumnes pensen que el fet d’haver-nos entrenat amb el primer control ens ha ajudat a fer millor el segon.

Test 5. Ens van donar una làmina amb 35 noms d’objectes, acompanyats del seu dibuix. Teníem un minut per memoritzar el màxim de noms possibles. Passat aquest temps vam haver de girar el full i intentar escriure tots els noms que recordàvem durant dos minuts. Tot el temps va sonar música de rock dur.

Test 6. Vam repetir la mateixa prova, amb el mateix temps, però amb música relaxant. Vam introduir els resultats en un full de càlcul i vam fer la mitjana.
Conclusions. Els resultats obtinguts aquesta vegada sí han estat millors amb música relaxant, però la diferència no ha estat gaire gran.

CONCLUSIÓ FINAL
Creiem que la música que hem triat per simular una situació d’estrès i preocupació no ha estat adequada. El grup de heavy Black Sabbath no fa una música prou angoixant i violenta com per destorbar la nostra concentració. Potser l’experiment hagués estat més vàlid si haguéssim triat efectes sonors desagradables, com ara sons esgarrifosos i estridents.
Després de comparar els resultats del test 5 i 6 hem vist que la nostra hipòtesi s’ha complert però amb tanta poca diferència que no sabem si és degut a la música o no.
Una bona idea hagués estat fer dos grups a la classe i que cada grup hagués fet la mateixa prova però amb músiques diferents.
 
COMPARATIVA TEST DE MEMÒRIA 5-TEST 6
Test 5: Música relaxant
Test 6: Música rock
 

Nou tema de "The Git and Jalis"

El grup de rock de l'escola ha gravat un nou tema. És una versió de "Another brick in the wall" i porta per títol "Obres", amb lletra adaptada per Josep Barbarà. Han tingut l'amabilitat de comptar amb les veus dels alumnes de 6è.





Festa de 6è

Divendres 8 de juny, de 16:30 a 19:00 esteu tots i totes convidats a la festa de comiat dels alumnes de 6è. Tómbola, bar, jocs i premis per a tots els participats. T'esperem.

Descarregat el full de la festa fent clic aquí.

Campions de Goalball

L'equip de Goalball de 6è de l'Escola Gitanjali ha guanyat el IV Campionat de Goalball Integrat que organitza anualment l'ONCE Catalunya. L'equip, format pel Guillem, l'Estrella, la Núria, l'Ana i la Txell va guanyat tots els partits de la jornada i es va proclamar vencedor en la categoria d'escoles de primària. Enhorabona a tots els jugadors i jugadores i també a l'entrenador, el professor Julián.

Campions de Goalball


Castellers de Badalona

Els castells no són un esport, és obligat dir-ho. Però si atenem a les condicions d’un bon casteller (equilibri, força, agilitat, ressistència, capacitat de sacrifici, capacitat de superació i treball en equip) ningú no dubtarà que la seva feina és competència de l’educació física.


Els Micacos de Badalona van venir a l’escola el passat 25 de febrer. Ens van explicar la història dels castells, ens van parlar de l’equipament, de la tècnica, dels assajos, i ens van oferir una demostració pràctica al gimnàs.

Podeu ampliar aquesta informació al bloc d'educació física: http://blocs.xtec.cat/josemanuel/


Torneig de Korfball


El Korfball és un esport innovador que va ser ideat per a promoure els principis de cooperació i coeducació, que ho fan especialment adient per a l’entorn escolar, sent encara l’únic esport d’equip mixt que es practica en tot el món. Les seves normes estan pensades per a l’educació de l’individu en un ambient d’igualtat i de respecte.

L’Equip de mestres d’edudació física de Badalona organitza cada curs una jornada esportiva dedicada al Korfball on s’enfronten diferents equips d’alumnes de sisè de les nostres escoles. L”escola Gitanjali va participar amb dos equips, i tots dos van guanyar tots els partits.

Consulteu resultats i fotografies al bloc d'educació física.


Els minerals al supermercat

Idees prèvies:

Els de sisè ens vam trobar aquest rètol a la pissarra de classe. 
Primer vam posar en comú les nostres idees sobre aquest tema:
  • Al supermercat hi ha molts minerals, sobretot dintre dels productes com ara les sals, als sucs, als aliments en general.
  • Vam pensar que també n’hi deuria haver en  d’altres productes.

Hipòtesis:

  • Hi ha molts minerals al supermercat.
  • Creiem que hi ha molts d’altres minerals que els que coneixem  en els diferents productes.
  • Els minerals deuen tenir propietats que fan que siguin útils.

Experimentació:

Ens vam organitzar per grups. Cada grup havia de treballar un mineral.

L’Anna ens va deixar diferents productes del supermercat, altres els vam portar nosaltres,  on hi havia els diferents minerals. També ens va donar uns “dossiers” on estava  indicat  el mineral que havíem de cercar entre tots aquests productes.
  • Quan ja havíem relacionat  el nostre mineral amb el producte vam llegir el dossier i vam posar en evidència algunes de les propietats del mineral que havíem d’investigar
  • Després vam fer l’experiment recomanat per a cada producte per poder  observar què passava.
  • I finalment, vam treure unes quantes conclusions referents a les propietats de  cada mineral i al tema de la pregunta de l’inici del treball.
  • Per acabar  vam preparar un mural amb tot el nostre treball i una exposició oral sobre el tema  per als nostres companys de cinquè.
   
    
 

Un mineral... per modelar!

Experimentació:

Vam agafar un tros de la mida d’un ou de fang vermell per modelar.

Vam pesar la quantitat que vam agafar i vam anotar les dades en una graella.

Vam modelar una figura lliure i un cop acabada la vam deixar sobre un paper de diari en un lloc airejat.

Al cap de dos o tres dies la vam tornar a pesar i vam anotar les dades a la graella. La vam deixar al mateix lloc dos dies més i al cap d’aquest temps la vam tornar a pesar.

Conclusions:

Hem vist que l’argila humida és fàcil de treballar i es pot modelar i pesa més que l’argila seca, perquè conté aigua; quan deixes l’argila en un lloc airejat l’aigua s’evapora i fa que s’assequi, per això pesa més l’argila humida que l’argila seca; com més estona deixes l’argila en un lloc airejat més s’asseca i menys pesa, fins que ja estigui sec del tot. Quan s’asseca s’endureix.

L’argila per aquestes característiques s’ha utilitzat des de fa molts anys per fer recipients.

Un mineral... per escalar!

Experimentació:

Vam posar carbonat de magnesita en pols i talc en pols en dues plaques de Petri. Vam tocar les dues pólvores i vàrem veure que la magnesita tenia més adherència que el talc és a dir que no ens relliscaven els dits.

   
   
   
 

Conclusions:

El carbonat de magnesita augmenta l’adherència d’on te n’hagis posat  i també és un material que absorbeix la suor.

Els esportistes fan servir la magnesita per no relliscar.

Un mineral... a l’ estoig!

Experiència:

El nostre grup ha experimentat amb el grafit, el mineral que està als llapis.

Primer, vam agafar un paper de vidre, dels més fins. Amb un llapis de mina tova,  vam pintar un quadrat de 2 per 2 cm. Vam aixafar amb el dit el quadrat de grafit, i ens va quedar tot ben negre. Vam posar un tros de cinta adhesiva al nostre dit i seguidament, vam enganxar el tros de cinta adhesiva a sobre d’un tros de paper i ens va quedar la nostra empremta dactilar de grafit.

Conclusions:

El grafit és un mineral molt abundant.

El grafit és un mineral molt tou. Si l’utilitzes damunt una superfície més dura que ell, deixa un rastre, per això s’ha fet servir des de sempre per escriure.

Per fer els llapis, s’ha de fer una pasta de grafit i endurir-la, perquè

sinó, quan la féssim servir als llapis, es trencaria.

Depèn del llapis que vulguis obtenir, el grafit s’endureix més, o menys.

Un mineral...per als gats!

Experiència:

Vam posar la mateixa quantitat de sorra ( una  de gats i  l’altra de la platja) a dos coladors. Després vam abocar-hi 250 ml d’aigua en cada colador. Vam veure la quantitat d’aigua que va filtrar-se i la vam comparar amb l’aigua que hi havíem abocat. Vam observa que en el recipient de la sorra de gat no s’havia filtrat  tanta aigua com en  l’altre.

Conclusions:

La sorra de gat és absorbent, gràcies a la Bentonita o Sepiolita  que és un mineral natural que reté els líquids. Per això la trobem a la sorra de gat per a  l’absorbència de líquids i pera  la seva neutralització d’olors.

Un mineral... Que espanta els gossos!

Experiència:

Hem col·locat una mica de sofre en pols en un recipient per poder escalfar-lo en una sala molt ventilada.  L’hem posat a un fogó i hem observat què passava. Al cap d’un parell de minuts, ha començat a fumejar. L’olor és desagradable i  veiem que canvia de color: de groc a taronja. Al treure el sofre del fogó, el color ha canviat ràpid un altre cop a groc.

Conclusions:

El sofre és un mineral que amb la seva desagradable olor allunya els gossos i evita que es facin pipí allí on hi ha sofre. També és plaguicida ( mata els insectes) i és un desinfectant. .S’ha de fer servir, però, amb molta cura.

Un mineral...per la pell!

Experiència:

Vam haver de guixar a un tros de roba fosca amb fragments de minerals de talc, de calcita i de guix. I així vam esbrinar  quin mineral era el més tou, el més dur i el que pintava més bé sobre la roba.

Conclusions:

Vam veure que el mineral que pintava  millor i el més tou  era el talc, i el més dur era la calcita.

El talc, és un mineral que es fa servir molt per fabricar diversos productes; s’utilitza com a lubricant i suavitzant.

Un mineral...a la pica!

Experiència:

Hem agafat un fragment de calcita en mineral, una mica de Vim i de Dixan i ho hem col·locat damunt uns vidres de rellotge. A cada recipient hi hem afegit una mica de solució d’àcid clorhídric al 10%. Hem vist en el vidre del Vim que es produïa molta efervescència, igual que en  el del  Dixan. Amb el de calcita també n’ha fet, però no tanta.

Conclusions:

La calcita produeix efervescència en entrar en contacte amb l’àcid clorhídric.

Quant més polvoritzada estigui la calcita, més efervescència farà.

L’efervescència és un efecte que produeix una reacció química que deixa anar un gas, en el cas dels detergents fets de calcita i la pròpia calcita, diòxid de carboni.

Un mineral... a la pissarra

Experimentació:

Vam agafar dos guixos, un guix quadrat i un altre rodó que estaven fets de calcita o de guix, però no  sabíem quin era de guix quin de calcita.

Els vam posar en dues càpsules de Petri, separats. Hi vam tirar unes gotes de solució d’àcid clorhídric, i vam observar que el guix rodó estava fet de calcita perquè va fer efervescència, i el guix quadrat estava fet de guix perquè no va reaccionar.

Conclusions:

Hem arribat a la conclusió  que la calcita produeix una efervescència  amb l’àcid clorhídric, perquè la calcita porta carboni de calci i reacciona amb l’àcid i es desprèn un gas.

Un mineral... que rasca i poleix!

Experiència:

Vam experimentar amb quatre minerals: la calcita, el quars, el guix i el talc per veure quin mineral era el més dur.

Vàrem fer les mateixes proves a cada mineral: Vam provar de guixar en un tros de roba fosca amb cada mineral, vam intentar rallar-los amb l’ungla amb un ganivet d’acer i finalment en un fragment de vidre.

Conclusions:

Segons la duresa (si es més dur o més tou) els minerals es poden ratllar més o menys.

Un mineral només pot ser ratllat per un altre mineral més dur.

Els minerals més tous poden guixar.

Vam comprovar que el quars era el més dur dels quatre minerals que vam experimentar.

Un mineral....a la sopa

Experiència:

El nostre grup ha experimentat amb l´halita, un mineral que es troba a la sal.

Primer vam ratllar un tros de cristall d´halita ( pedra de sal) i el vam posar en un recipient, i després vam humitejar-nos  el dit per poder veure si l´halita tenia gust  salat.

Després vam posar el cristall d´halita ratllat en un got amb aigua i el vam remenar,  la sal es va dissoldre;   quan incorporem sal a la sopa passa el mateix.

Conclusions:

La sal és un mineral molt soluble.

La sal és un mineral que es fa servir molt per potenciar el gust dels aliments.

La sal conserva els aliments com la carn  o el peix.


CONCLUSIONS FINALS

  • Efectivament al  supermercat hi ha molts minerals, repartits entre els aliments, els productes de neteja, els productes per mascotes, el material escolar, productes de bellesa, etc.
  • Els minerals  són útils segons les seves  propietats i les seves característiques.
  • La indústria els utilitza per fabricar els productes quotidians.

Fonts d’informació:

  • Centre d’informació i Experimentació en Ciències i Tecnologia
  • Dossier: Minerals al Supermercat
  • Eloïsa Anglada Guajardo
  • -Llibres de consulta
Ċ
Escola Gitanjali,
4 de juny 2012, 4:54
č
Obres.wmv
(18582k)
Escola Gitanjali,
15 de juny 2012, 12:29