L'aprenentatge‎ > ‎

Cinquè (Primària Cicle Superior 1)


CONCERT DE NADAL

5e.mp4



SETMANA DE LA CIÈNCIA 2016

ANY DELS LLEGUMS


MENGEM LA QUANTITAT SUFICIENT DE LLEGUMS?

IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM?

A la classe vam parlar que hauríem d’investigar:

A-  Abans hem de saber quina quantitat de llegums  cal menjar segons diuen els metges o científics ?

B-   I també hem de conèixer: quina quantitat de llegums mengem nosaltres i les persones del nostre entorn ?

C-   Què són  llegums ? : llenties, cigrons, mongetes, fesols, pèsols, etc. Potser n’hi ha més...

HIPÒTESI

  • Creiem que nosaltres mengem suficients llegums.
  • Nosaltres pensem que  la quantitat que cal menjar: 
Depèn de la persona

Depèn del llegum triat

Sí, que se n’han de menjar de llegums perquè  són sans.

  

EXPERIMENTACIÓ

·         Vam pensar que hauríem de fer una enquesta per veure si són certes les idees prèvies que teníem.

  • Per confirmar la nostra hipòtesis vam decidir preguntar cadascun de nosaltres a 15 persones: Si menjaven o no llegums, amb quina freqüència i quins llegums coneixien.
  • Vam dissenyar una enquesta. Vam recollir la informació en una graella i després la vam buidar a classe. Vam utilitzar el programa Excel per fer els gràfics.

CONCLUSIÓ DE L’ENQUESTA



 89% sí en mengen, 11% no en mengen.

46% en mengen un cop a la setmana, 44% en mengen dos cops a la setmana, 10% en mengen més de tres cops a la setmana

A part de llenties, cigrons i mongetes que són les que més es mengen, també hi ha altres llegums com ara: guixes, tirabecs, cacauets, soja, faves, tramussos, pèsols, fesols, etc.

 

RECERCA D'INFORMACIÓ

·         També vam pensar que hauríem de buscar informació sobre les propietats nutritives dels llegums.

Després de fer la recerca en diferents fonts hem aportat aquestes informacions:

Els llegums són molt rics en fibra , proteïnes, ferro i minerals i a més a més són baixos en greixos.

Els llegums no només ajuden a desenvolupar el sistema immunitari sinó que també ajuden a solucionar el problema de la malnutrició. Són resistents, alimenten molt i són barats.

Ajuden a evitar el canvi climàtic perquè un llegum necessita menys aigua per créixer,  el seu rendiment és molt més alt que els altres cultius, absorbeixen el diòxid de carboni de la terra i fixen biològicament el nitrogen.

Els llegums poden ser cultius rotatius. Cada llegum necessita uns minerals per créixer. En un gran espai de terra es planten diferents llegums per zones. Per exemple,  una vegada que els cigrons estiguin madurs hauràs d’intercanviar la seva zona de conreu amb la d’un altre llegum per  deixar que la terra es  regeneri i en un temps ja tingui els nutrients que necessiten els cigrons per tornar-ne a plantar.

Els llegums desenvolupen les cèl·lules immunitàries (les cèl·lules immunitàries són les  que lluiten contra las malalties.)

Els llegums ens protegeixen del càncer o de malalties del cor, ja que no tenen  colesterol.

COLESTEROL: Molècula que es forma per acumulació de greix en el cos humà i per menjar excessivament aliments amb greix.

El colesterol provoca malalties del cor i del sistema circulatori ( pèrdues de memòria,  ictus, embòlies,... )

La soja és el llegum que més lluita contra el colesterol. Els llegums desenvolupen les cèl·lules immunitàries.

Els infants en període de creixement, les embarassades i les dones lactants són les persones que han de menjar més quantitat de llegums pel seu alt poder nutritiu.

A classe hem treballat a partir d’un envàs de llenties i la seva etiqueta per saber què conté aquest llegum.

I , en grups,  hem buscat informació sobre un d’aquests llegums que són menys coneguts: la soja, el garrofó, el cacauet, el tirabec i la guixa. De cadascun hem elaborat una fitxa.





Si els llegums contenen tantes proteïnes ens agradaria trobar la manera de comprovar-ho!

EXPERIMENTACIÓ 

Possible experimentació:

Buscant per internet hem localitzat una experimentació per fer evident la presència de proteïnes.

https://www.youtube.com/watch?v=qyZ-cdxZ6Bc

https://www.youtube.com/watch?v=ufec89A47uM

 

Detecció de proteïnes en els aliments:

Material: Tubs d’assaig, aigua destil·lada, aliment(farina de llegum, en els vídeos es fa amb clara d’ou) i els reactius de Biuret

Procediment:

Es barreja bé la farina amb 2ml d’aigua i es deixa reposar, després es filtra. Es recull en un tub el filtrat.

S’hi afegeixen algunes gotes (4 o 5) dels reactius (són de color blau) i s’agita lleugerament el tub. Després de 10 min. s’observa. Si no hi ha hagut canvi es poden afegir algunes gotes més de reactiu. Passats uns minuts, si es manté el color blau: no hi ha proteïnes; si el color és violeta és que el filtrat conté proteïnes.


EXPOSICIÓ ORAL I MURAL

Després de tota la nostra recerca vam preparar un mural i una exposició oral per al nostres companys de cicle.



CONCLUSIÓ GENERAL

ELS LLEGUMS SÓN MOLT SANS I HAN DE FORMAR PART DE LA NOSTRA ALIMENTACIÓ. 

NOSALTRES SÍ QUE MENGEM SUFICIENTS LLEGUMS PERÒ POTSER HAURÍEM DE MENJAR-NE AMB MÉS VARIETAT I UNA MICA MÉS SOVINT

_____________________________________________________________________


AMOR EN LA BIBLIOTECA

“Amor en la biblioteca” és un poema de Liliana Cineto. És un preciós poema d'amor entre una princesa i un pirata, però també és un poema d'amor entre els lectors i les històries fantàstiques, inventades i per imaginar, que s'amaguen en les prestatgeries d'una biblioteca.

 Clica aquí per veure el poema:

http://www.imaginaria.com.ar/12/1/cinetto.htm

 

Els alumnes de 5è de l'escola han fet un treball plàstic per il·lustrar un dels fragment del poema, el moment en que apareix el pirata de dins un dels llibres. I diu així:

 

Al abrir con suavidad,

sus hojas amarillentas

salió un capitán pirata

que estaba en esa novela.

 

Aquest treball s'enmarca en el projecte col·laboratiu d'un grup d'escoles de Badalona per commemorar la celebració del dia de la poesia, 21 de març.

Aquesta exposició la podeu veure a partir del dijous 18 de març a la biblioteca Can Casacuberta. Després anirà a altres  biblioteques públiques de la ciutat.

No us ho podeu perdre! Allà ens hi trobareu!


Treball plàstic de poesia AMOR EN LA BIBLIOTECA



Reforestació 2015

Divendres 27 de febrer ens vam desplaçar fins al Turó d'en Sariol a fer un taller de reforestació. Vàrem treballar el tipus de vegetació autòctona de la zona, la història dels conreus des del segle IXX (vinyes, horts i boscos..) i vam plantar alzines, pi pinyer, llentiscle i romaní. Després vam fer un taller d'orientació amb la brúixola i vam aprenfre a  situar uns indrets geogràfica: el Turó de l'Home, la Creu de MOntigalà i el Turó d'en Boscà.


Feia un dia magnífic, va ser molt interessant i ens ho vam passar molt bé.

Reforestació 2015




Pastorets 2013

Els alumnes de 5è vam representar unes escenes dels pastorets de Folch i Torres l'últim dia del primer trimestre. Aquí teniu l'enllaç a l'àlbum de fotos.



Setmana de la Ciència 2013

Existeix l'aigua pura a la natura?

Pla de treball. Procés.

Ara ens cal...

1.    Entendre la pregunta

2.    Escriure les idees prèvies

3.    Elaborar una resposta a la pregunta (hipòtesi)

4.    Experimentar : Pensar, dissenyar i fer l’experiment per comprovar la nostra resposta

5.    Treure conclusions i comprovar si és certa o no la nostra resposta. Potser fer recerca d’informació

6.    Exposar el nostre treball: Elaborar un mural i preparar l’exposició oral per als de 6è

1.    Entendre la pregunta

Hem parlat sobre la necessitat d’entendre la pregunta. Hi ha alumnes que es plantegen què vol dir PURA. Potser ho haurem de buscar...

Definició de substància pura: És un substància que no es pot descompondre en altres utilitzant procediments físics (escalfament, camps magnètics, etc.). Si així no es separa vol dir que és pura; tot i que, si es pot separar amb procediments químics (electròlisi), s’hauria de considerar.

AIGUA PURA: És una molècula formada per 2 àtoms Hidrogen i 1  d’Oxigen:  H2O

2.    Escriure les idees prèvies

-          Sí. L’aigua pura no està contaminada i està feta per la natura, no intervé l’home. Pura és potable

-          Sí. Quan surt de la muntanya, no està contaminada. Quan plou l’aigua no és neta perquè ve dels núvols i dels rius.

-          Sí. Al naixement dels rius no està contaminada i està pura. Als núvols l’aigua es neteja per poder tornar purificada (pluja).

-          Sí. Perquè les pedres de les aigües subterrànies filtren l’aigua i surt una mica més neta. No tota l’aigua de la terra és pura.

-          Sí. L’aigua quan surt de les muntanyes és pura

-          Sí existeix l’aigua pura a les muntanyes i als llacs, però no del tot...  està una mica bruta i s’embruta més pel camí

-          Un company ha comentat que va veure un anunci que deia que hi havia una gerra que  purificava l’aigua de l’aixeta,  per tant no està pura.

3.  Elaborar una resposta a la pregunta Hipòtesi

Després de fer una cerca d’informació sobre el que realment vol dir: Aigua pura”...

Nosaltres pensem que l’aigua a la natura no és pura perquè té altres substàncies del seu entorn.  

4.    Experimentar : Pensar, dissenyar i fer l’experiment per comprovar la nostra resposta)

4 Experiments a partir d’aigua no pura, per intentar aconseguir-ne de pura....

-          Condensar

-          Sedimentar i filtrar

 -         “Tots ? els mètodes de separació de mescles ” a partir d’una mescla semblant a l’aigua del riu

-          Destil·lar

CONDENSACIÓ

Material:

- Fogó elèctric

- Cassó

- Bol de plàstic (per fer  mescles)

 - Colorant alimentari (líquid groc)

 - Dues esferes metàl·liques petites

 - Film transparent

 - Dos escuradents

 - Vas de precipitats

 - Aigua (50 ml) de l’ aixeta

 Procediment:

 1r intent: En el bol de plàstic vam posar 50 ml d’ aigua de l’ aixeta i 5 o 6 gotes de colorant  alimentari groc. Ho vam barrejar i ho vam abocar al cassó que vam  posar al fogó. Dins el cassó vam col·locar al vas de precipitats al mig. Ho vam tapar amb el film transparent i damunt vam posar una esfera de metàl·lica.  Vam endollar el fogó i el vam posar a la màxima potència.  A mida que s’anava escalfant  la mescla homogènia, el film transparent cada cop s’inflava més i el vas de precipitats s’anava movent, es desplaçava. Vam aturar l’experiment retirant el cassó del fogó.

2n intent: Vam tornar a començar, però ho vam escalfar a poca potencia. També vam posar una esfera metàl·lica al vas de precipitats perquè no es desplacés. Quan es va començar a inflar el film transparent   vam fer-hi quatre forats amb dos escuradents perquè sortís una mica de vapor. El vapor d’aigua es va condensar i el film transparent el va retenir. Les gotes d’aigua van baixar perquè el plàstic feia pendent cap a l’esfera metàl·lica i van caure en el vas de precipitats.

Conclusió: Al final hem obtingut aigua bastant pura  al vas de precipitats i el colorant es va quedar a la dissolució del cassó. 

LA SEDIMENTACIÓ

Material: 

- Cullereta de postres.

- Colacao.

 - Aigua de l’aixeta.

 - Un drap de cuina.

 - Un got de vidre.

 - Un taper de plàstic.

 - Paper de filtre

 - Embut petit

 Procediment:

 Primer hem omplert d’aigua de l’ aixeta el got de vidre fins la meitat. Després hem posat dues culleretes de colacao dins el got. Seguidament hem remenat amb la cullera un minut. Ens hem assegurat que el colacao es dissol bé. A continuació hem cobert el taper amb el drap. Més tard hem tirat la barreja homogènia (a ull nu la pols del colacao no es veu) a sobre del drap. Lentament el colacao va anar quedant enganxat al drap, i l’aigua ha anat degotant. No hem de ser impacients. Ens hem d’assegurar que tota l’aigua s’ha filtrat. Seguidament hem repetit tot el procés substituint el drap pel paper de filtre. El paper de filtre filtrava mes ràpid perquè el teixit del drap era molt espès. Abans de fer el segon experiment hem deixat el got en repòs un parell d’hores. Hem observat que el colacao s’havia sedimentat. Sedimentar vol dir que el colacao s’havia anat al fons del got perquè pesa més.

Conclusió: L’aigua no va sortir gaire pura, tenia color. Creiem que vam posar molt colacao al got i  que malgrat haver-ho filtrat alguna substància deu haver passat pel filtre dissolta a l’ aigua i li ha donat color.

 LA FILTRACIÓ I SEDIMENTACIÓ

 Material:

 - Dos coladors de reixes diferents

 - Paper de filtre

 - Aigua de l’aixeta

 - Got de vidre

 - Sorra, fulles i pedretes del sorral

 - Una cullereta

 - Una safata

 - Un embut

 - Dos recipients de plàstic

 - Uns fruits del xiprer

Procediment:

 Hem posat l’aigua de l’aixeta al got de vidre. Hem afegit les fulles esmicolades, les pedretes, la sorra i els fruits del xiprer. Ho hem remenat amb la cullereta i ho hem deixat reposar dues hores i mitja. Després hem agafat el colador de malla gran i l’hem posat a sobre un recipient de plàstic i hi hem tirat la mescla  heterogènia. Hem observat que l’aigua del recipient era una mica més clara però hi havia alguns sediments. Hem agafat el colador de malla fina i l’hem posat en un altre recipient de plàstic i hem abocat la mescla. Hem observat que, aquesta vegada, hi havia menys sediments. Hem netejant un dels recipients de plàstic. Hem  col·locat el paper de filtrar a sobre l’embut i hem posat l’embut  a sobre del recipient  de plàstic net i hem abocat la mescla. Ara hem observat que l’aigua havia quedat groguenca perquè havia absorbit la brutícia.

Conclusions: No ens ha quedat aigua pura perquè veiem que té color. Segurament alguna substància ha quedat dissolta i li dóna color.

 LA DESTIL·LACIÓ

 Materials:

 - Matràs de destil·lació

 - Cullereta

 - Fogó elèctric

 - 50 ml. d’aigua de l’aixeta

 - 2 cullerades de sal gruixuda

 - Vas de precipitats

 - Tub refrigerant de goma

 - Gel

 - Vas de plàstic

 -  Suport per al matràs de destil·lació

Procediment: 

Hem omplert el recipient de plàstic amb 50 ml. d’aigua de l’aixeta i l’hem mesclat amb 2 cullerades de sal gruixuda. L’hem remenat amb una cullereta fins que s’ha dissolt. Ens ha quedat una mescla homogènia. Hem connectat el tub de goma amb el matràs de destil·lació i l’hem posat en un suport. Li hem tret el tap hi hem tirat la mescla homogènia de sal i aigua. A continuació hem posat el vas de precipitats al final del tub i hem tapat el matràs de destil·lació. Després hem posat el matràs de destil·lació sobre el fogó elèctric. Hem vist que l’aigua s’anava evaporant i el vapor anava passant pel tub. El tub estava envoltat de gel  per tant es condensava el vapor. Al final ha caigut “força” pura en el vas de precipitats.

Conclusió:     Hem obtingut aigua força pura gràcies a la vaporització i a la condensació de l’aigua. Pensem que deu ser força pura perquè dins el tub de condensació hi ha aire que podia contenir partícules de pols que poden haver contaminat l’aigua.

 Després de les experimentacions ens hem adonat que és molt difícil aconseguir aigua pura

 5.    Conclusions

Després de les experimentacions ens hem adonat que és molt difícil aconseguir aigua pura. 

Pensem que no existeix aigua pura a la natura perquè és un gran dissolvent i agafa moltes substàncies de l'entorn. Per obtenir-ne podem vaporitzar-la i condensar-la, però és difícil que no es contamini. Només es pot obtenir pura als laboratoris.

 6.    Les fonts d’informació

 -  http://es.m.wikipedia.org/wiki/sustancia

 -  Coneixement del Medi Natural 5è   Ed. Cruïlla

 -  Diccionari de la llengua catalana


Colònies de Cicle Superior al Delta de l'Ebre


Data: 6, 7 i 8 de novembre de 2013
Temes treballats: la formació d'un delta, el curs baix del riu Ebre, fauna, flora i cultiu de l'arròs.




Instruments Orff


Setmana Ciència 5è curs 2012-13

Un matí en arribar a l’escola, els i les alumnes de 5è ens vam trobar amb aquesta pregunta penjada a la pissarra de la classe.

PER QUÈ QUAN ELS HUMANS ENS FEM VELLS  PERDEM  MEMÒRIA?

La nostra proposta de treball a la classe ha estat:

1. Hem començat per les nostres idees prèvies sobre el tema a partir de la pregunta. Experiències personals i la recollida d’aquesta informació aportada.

IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM?

·         La pèrdua de memòria té a veure amb la vellesa.

·         Sovint tenim memòria d’allò que ens interessa.

·         Tenim diferents tipus de memòria: visual, auditiva, olfactiva, de gustos, sensacions,...

·         La memòria no la té malament tothom.

·         Les parts importants de la memòria no les perdem.

·         Les neurones, algunes desapareixen o es moren, tenim menys neurones.

·         Allò que mengem influencia (sucre), li dona energia a la neurona.

·         Sovint les persones que perden memòria se’n recorden de la infantesa.

·         Algunes malalties tenen relació amb la pèrdua de memòria.

2. Vam pensar  que, en el nostre entorn proper,  havíem de fer un sondeig de la quantitat de persones que estan o han estat en aquesta situació. Vam dissenyar un tipus d’enquesta per recollir les  dades. L’enquesta la faria  cada un de nosaltres  a 10 persones del nostre entorn familiar o d’amistats. (Veure graella adjunta).

Enquesta: La pèrdua de memòria

S’han de recollir dades de 10 persones majors de 60 anys. Poden ser familiars nostres, amics o coneguts del nostre entorn. Pot ser que algunes d’aquestes persones ja no estiguin vives.

En algun moment heu/(han) notat que esteu/(estaven) perdent memòria?

Persona

Relació o parentiu

Edat actual

*si és morta

(edat)

Edat aprox.

inici de la pèrdua

memòria

Teniu/tenien/tenen pèrdua de memòria

Important/

Lleugera

Diagnòstic

1

 

 

 

 

 

2

 

 

 

 

 

3

 

 

 

 

 

4

 

 

 

 

 

5

 

 

 

 

 

6

 

 

 

 

 

7

 

 

 

 

 

8

 

 

 

 

 

9

 

 

 

 

 

10

 

 

 

 

 

 

3. Un cop omplertes totes les enquestes vam fer la posada en comú i el buidat d’aquesta informació. Gràfic per representar els resultats de l’enquesta. Hem treballat  quin tipus de gràfic  faríem servir i quines dades hauria  d’incloure. Hem utilitzat el programa Excel amb l’ajut del mestre José Manuel.

 

ENTREVISTATS

 

 

 

214

PÈRDUA LLEUGERA

 

 

99

PÈRDUA IMPORTANT

 

57

% AMB PÈRDUA LLEUGERA

46%

% AMB PÈRDUA IMPORTANT

27%

ALZHEIMER

 

 

 

 

55

% AMB ALZHEIMER

 

 

26%









Després hem tret conclusions d’aquesta experiència.

CONCLUSIONS DE L’ ENQUESTA

· A diverses edats (a partir dels 60) algunes persones van perdent la memòria.

·  Aquesta pèrdua comença a ser important, en algunes persones, a partir dels 70 anys.

·  La pèrdua de memòria pot ser lleugera o important.

·  Una de les malalties que va associada a aquesta pèrdua  és l’Alzheimer.

·  A la nostra enquesta  el 46% dels casos registrats corresponia a una pèrdua lleugera i el 27% a una pèrdua important de memòria.

·  Com a possibles altres causes d’aquesta pèrdua també han aparegut malalties com la Demència Senil , el Parkinson i l’ ELA (Esclerosis Lateral Amiotròfica ).

·   Els resultats de l’enquesta ens confirmen que algunes de les nostres idees prèvies eren certes.

·  Per saber més d’altres aspectes haurem de buscar informació a través d’altres fonts.

4. Hem arribat a definir la “nostra” Hipòtesi per explicar “la pèrdua de memòria associada a l’envelliment o la malaltia” .

 HIPÒTESI

Creiem que algunes persones grans poden perdre la memòria perquè:

· Poden tenir accidents

· Poden patir malalties que afecten al cervell

· Les neurones es moren

 5.Després vam trobar interessant buscar informació sobre cèl·lules (neurones) i la seva degeneració; i sobre les àrees del cervell associades a la memòria.

RECERCA D’INFORMACIÓ

·         Quants tipus de memòria tenim?

·         On s’allotja la memòria?

 Hem consultat diverses pàgines web i els companys i companyes hem trobat que...

 http://planetaneutro.blogspot.com.es/2009/07/tipos-de-memoria-humana.html

La memòria humana: La memòria humana és una facultat cerebral gràcies a la qual conservem i emmagatzemem informació i experiències passades. La memòria humana té tres fases, la codificació de la informació, l'emmagatzematge i la posterior recuperació. Un cop emmagatzemem la informació es produeix una progressiva pèrdua de dades si el cervell no rep els estímuls adequats per conservar els records.

http://blocs.xtec.cat/psicologiaisociologiaiesbaixmontseny/unitat-5-la-memoria/451-tipus-de-memoria/

Tipus de memòria

·         Memòria sensorial

És la que registra les qualitats del món extern i intern, durant un temps molt breu (1 segon). Hi ha un sistema específic per a cada tipus de sensació. Memòria  per a la vista, memòria  per a la oïda, etc

·         Memòria a curt termini

És la part inicial de la memòria i s’encarrega d’organitzar i analitzar la informació (reconèixer cares, recordar noms, etc.) i interpreta les nostres experiències (tenir son, tenir gana, etc.).

La durada de la MCT és curta, entre 18 i 30 segons.

·         Memòria a llarg termini

És pròpiament el que entenem per memòria; són els nostres coneixements del món físic, els records d’esdeveniments, etc.

 La MLLT és il·limitada, no hi ha fronteres conegudes. La MLLT és permanent i tot i que es debilita si no es fa servir no s’oblida del tot i es pot recuperar, a menys que es pateixi alguna patologia (malaltia).

Tipus de Memòria a Llarg Termini

A) Memòria declarativa i memòria procedimental: La primera consisteix en “saber què” .Usualment és “la” memòria. La Memòria procedimental: consisteix en “saber com” fer una cosa, les habilitats o destreses, com anar amb bicicleta, tocar el violí, cordar-se els cordons de les sabates, caminar, etc.

B) Memòria episòdica i memòria semàntica: La primera és la memòria autobiogràfica o personal com el propi nom, història personal, etc.; la segona és la conservació  dels coneixements.

C) Memòria explícita i memòria implícita: La primera requereix intenció i consciència¸ en canvi, la memòria implícita funciona automàticament, per si sola, com quan conduïm un cotxe o caminem, que no ens fa falta recordar pas a pas tot el que hem de fer per poder-ho realitzar.

http://ppbgrabuledaroser.blogspot.com.es/2010/11/tipus-de-memoria.html


  6. També hem vist alguns trossos  del vídeo “Bicicleta, cullera, poma” d’en  Pasqual Maragall i la seva experiència amb l’Alzheimer.

 

En aquesta pel·lícula s’explica l’experiència d’un malalt d’Alzheimer i de les investigacions que s’estan fent sobre aquesta malaltia.

Després de veure alguns trossos de la pel·lícula hem

après que :

·   L’Alzheimer afecta a les neurones del cervell i les va inutilitzant....El cervell s’encongeix.

·   Hi ha una substància (una proteïna) que es va dipositant entre les connexions de les neurones i no deixa que “treballin”.

·  Afecta sobretot a la memòria.

·  De moment aquesta malaltia no té cura. Però s’està investigant.

·  Afecta sobretot a la gent gran.

·   Un cop detectada la malaltia hi ha exercicis que pot fer el malalt per endarrerir el seu procés.

7. També ens han fet una xerrada sobre “el funcionament elèctric del nostre cervell” l’enginyer Sr Antoni Mollfulleda que ha dissenyat un nou aparell d’electroencefalograma. Ha estat molt interessant!

 Hem après que el nostre cervell funciona amb electricitat “ els impulsos”. Les neurones condueixen aquesta electricitat.

Aquesta electricitat es pot detectar amb un aparell que es diu electroencefalograma. Es pot connectar a un ordinador i podem veure un gràfic de l’activitat del nostre cervell.

Vam poder saber quan un mestre deia SÍ o NO sense que parlés...

Aquest aparell és molt útil en la medicina.

8. Després  hem comprovat la nostra hipòtesi. Hem pogut veure que era força encertada!

9. I hem pensat quines actituds saludables es poden podem adoptar per endarrerir el procés de pèrdua de memòria.

10. Finalment hem redactat les conclusions del nostre treball.

CONCLUSIONS GENERALS

·         LES PERSONES, QUAN ENS FEM GRANS, ANEM PERDENT LES NOSTRES FACULTATS I TENIM MÉS MALALTIES QUE  ENS VAN DETERIORANT.

·         HEM APRÈS QUE HI HA DIFERENTS TIPUS DE MEMÒRIA I QUINS SÓN.

·         HI HA FORÇA PERSONES QUE  PERDEN LA MEMÒRIA QUAN ES FAN GRANS.

·         DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ LES PERSONES HAN DE FER EXERCICIS MENTALS PER MANTENIR-SE ACTIVES.

·         TAMBÉ S’HA D’INVESTIGAR  PER TROBAR LES MEDICINES QUE AJUDIN A SOLUCIONAR AQUESTA SITUACIÓ.

·         HEM APRÈS QUE LA MEDICINA I LA INVESTIGACIÓ AVANCEN MOLT RÀPID I,  POSSIBLEMENT, D’AQUÍ UNS ANYS ES TROBARÀ LA MANERA DE  CURAR D’ALGUNES MALALTIES, PER EXEMPLE L’ALZHÈIMER.

11. I per acabar hem realitzat el mural explicatiu del nostre treball  i hem preparat l’exposició oral per als companys de cicle.

 
 
  
 
 
 
 

Colònies de Treball a La Garrotxa.

Els dies 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 els alumnes de Cicle Superior vam anar de colònies a Olot. Vam visitar alguns volcans del Parc Natural, el Museu dels Volcans d'Olot i el parc municipal, la Fageda d'en Jordà i el poble de Castellfollit de la Roca. No tot va ser prendre apunts i observar la natura, també vam tenir temps per l'esbarjo, els jocs de cinquè, les actuacions de sisè i les proves d'orientació. 

 

 

Construïm models de cèl·lules

 

En què ha consistit l’experimentació?
  • Per grups, havien de pensar quin model de cèl·lula triarien.
  • Els alumnes havien de portar material de casa per reutilitzar.
  • S’havia de planificar com farien el model de cèl·lula, què necessitarien i qui s’encarregaria de portar cada material.
  • Elaboració del model fent servir etiquetes o rètols per identificar les parts treballades de les cèl·lules.
  
 

Finalment podreu observar els projectes de cèl·lules acabats.


Cèl·lules eucariotes animals


 


Cèl·lules eucariotes vegetals


 

 


Cèl·lules dels bacteris procariotes

 



De què estan fetes les sorres?

Per començar a treballar, els de cinquè ens vam centrar en les sorres que teníem més a prop, és a dir, les de la platja de Badalona.



Entre tota la classe vam fer un recull d’allò que sabíem o que pensàvem que tenia relació amb el nostre tema de la Setmana de la Ciència. Després d’aquesta pluja d’idees, vam formular la nostra hipòtesi.


HIPÒTESI

Les sorres estan fetes de les roques esmicolades que els rius han erosionat quan baixen de les muntanyes i les han transportat fins a la costa.


A partir d’aquí, vam seguir dues vies de treball de manera paral·lela: d’una banda, les activitats d’observació i experimentació i, de l’altra, la recerca d’informació.


El primer pas va ser recollir mostres de sorra de la platja de Badalona per poder fer una primera observació. També vam buscar informació sobre quin tipus de roca forma les muntanyes de la Serralada Litoral al Barcelonès i al Maresme.


EXPERIMENT 1: Estudi de la sorra de la platja de Badalona

Vam abocar sorra en unes plaques de Petri i vam posar paper mil·limetrat a sota de les plaques. Amb l’ajut de lupes de mà i d’unes lupes binoculars, entre tots vam recollir en unes graelles diferents dades de 193 grans de sorra, com ara: la forma del gra, angulós o arrodonit; la mida, llargada i amplada; l’aspecte (color, opac o transparent, brillant o mat...).


 



Després de reunir les dades vam buscar la moda i la mitjana de les llargades dels grans.


Les conclusions van ser les següents: Els grans de sorra observats de la platja de Badalona són una mica arrodonits; la llargada més freqüent és de 2mm; la segona llargada més freqüent és d’1mm; la majoria dels grans són o grisos translúcids o opacs i de color marró clar, rosats o blancs i n’hi ha pocs bioclasts (restes d’organismes).


EXPERIMENT 2: Observació de sorres de diferents procedències.

Gràcies a vàries persones de l’escola vam reunir mostres de sorra de diferents procedències: platges de Blanes, Sant Adrià, Calafell, Coma-ruga, Tenerife, Dinamarca i Bali i del desert d’Egipte. Així doncs, vam aprofitar per observar les diferències entre totes elles utilitzant una càmera adaptada a la lupa binocular i projectant les imatges amb el canó . Amb l’equipament de la càmera Moticam vam capturar aquestes imatges i aquí en teniu alguns exemples: Badalona, Egipte , Tenerife i Coma-ruga. La quadrícula que es veu al fons és el paper mil·limetrat.


   


En la nostra RECERCA D’INFORMACIÓ vam trobar que el granit és la roca més abundant en la Serralada Litoral del Barcelonès i el Maresme i que aquesta roca està formada per tres minerals: quars, de color gris i translúcid; feldspat, de color blanc o rosat i opac; i mica, de color negre, brillant i amb capes o plaques molt primes. També vam aprendre que quan el granit es meteoritza, és a dir, que es trenca i es transforma per l’acció de l’aigua, la pluja, etc... es converteix en una sorra que anomenem sauló.


EXPERIMENT 3: Contingut de ferro i de carbonats en les sorres.

Acostant un imant a cadascuna de les mostres vam comprovar que la de la platja del Bollullo de Tenerife tenia un gran contingut en ferro i també hi havia grans foscos en la sorra del desert que es movien en acostar l’imant. A la resta de sorres no s’observava cap efecte.


Per detectar la presència de carbonats vam utilitzar àcid clorhídric a una concentració del 10%. En tirar unes gotes a sobre de cada mostra, els carbonats dels minerals i de les restes d’origen orgànic reaccionen i es produeix un bombolleig. Les mostres en les que vam observar més reacció van ser les que corresponien a Bali, Coma-ruga i Calafell. A la resta es va produir poc bombolleig o gens.



CONCLUSIONS

La sorra de la platja de Badalona està formada per grans una mica arrodonits. La majoria dels grans tenen entre 1 i 2 mm de llargada i són d’un sol mineral, felspat o quars, hi ha alguns grans de mica. No es detecten minerals amb contingut de ferro i el contingut en carbonats és baix. Hi ha poques restes d’origen orgànic.


La roca més abundant a la Serralada Litoral a prop de Badalona és el granit, que està format per quars, feldspat i mica, per tant la nostra hipòtesi era certa.


També hem comprovat que el quars és el mineral més abundant en totes les sorres, excepte en les d’origen volcànic.


Després de tot aquest treball, vam elaborar un mural i vam explicar als nostres companys de sisè el procés que havíem seguit per trobar la resposta a la pregunta que ens havien plantejat en aquesta Setmana de la Ciència.


Quan vam veure la pregunta, no ens ho pensàvem pas, que podria arribar a ser tan interessant observar i estudiar les sorres. Esperem que a vosaltres també us hagi interessat aquest article.


Les i els alumnes de cinquè.