L'escola‎ > ‎

Història

Enguany celebrem els 50 anys de l'escola!

El 2 de novembre de 2012 l’Escola Gitanjali farà 50 anys. Va néixer un dia inusual: les
escoles començaven el curs, com ara, el 15 de setembre i, a més, en aquell temps, el
dia 2 de novembre era festa escolar: se celebrava el dia dels Difunts. L’escola ja va
començar trencant motlles i estereotips. Qui ens havia de dir aleshores, però, que un
dia celebraríem les seves noces d’or...!
Espero i desitjo que l’escola, pares, alumnes i mestres, antics i actuals, s’uneixin per
celebrar aquest esdeveniment amb el mateix entusiasme que ho vam fer els trenta-
tres alumnes, els seus pares i les tres mestres que, aquell llunyà 2 de novembre, vam
començar un nou i innovador projecte escolar, en aquells anys tan foscos de l’inici dels
anys seixanta.
La Roser, la Mercè i jo ja érem amigues de petites. Havíem anat a escola juntes. Aquella
escola no ens va deixar massa bon record i quan vam decidir fundar-ne una, vam voler
centrar-nos sobretot en tres eixos: coeducació, catalanitat i una concepció moderna de
la pedagogia. El nostre pal de paller ideològic va ser Rabindranath Tagore, un educador-
escriptor paquistanès, nascut a Calcuta, que havia guanyat el Premi Nobel de literatura
amb un llibre de poemes intitulat Gitanjali.
Poc ens imaginàvem aleshores que les tres podríem viure, veure i, esperem, gaudir dels
50 anys de vida de l’escola... Per això ens fa tanta il·lusió celebrar-los.
M. Teresa


Gitanjali és la història d'un poema, però també és la història d'una Escola...

Detall de la façana de Martí Pujol. ...d'una Escola que van fer sorgir a Badalona un grup de gent que, com Tagore, creien en la llibertat, en l'internacionalisme, la justícia i en la protesta contra tot allò que representava opressió. "De mica en mica, l'Escola Gitanjali s'anà omplint de nous continguts. S'omplí de les idees, esperances i il·lusions de tots aquells que hi anaven entrant i passant. Tots els mestres hi han deixat un trosset d'ells mateixos. Les noies i els nois s'hi feien grans i a l'Escola hi quedava una part de la seva vida.

Els mestres, els nois i els pares aprenguérem junts aquí la difícil tasca de la democràcia. Discutint en assembles, fent i desfent, aprenent sempre dels errors i, en definitiva, avançant...Ara, als vint-i-cinc anys, penso que el Gitanjali que va començar sent un poema i després va ser una Escola, avui és una part de la història de Badalona. tots junts hem escrit una pàgina de la història de la nostra ciutat. El Gitanjali en un altre lloc, en un altre context, hauria estat diferent. És tal com és perquè és aquí. S'ha fet en aquesta ciutat mig suburbi, mig industrial, mig marinera i s'ha fet amb aquests alumnes, amb aquests mestres i amb aquests pares.

L'escola es va fundar l'any 1962 de la mà de tres joves badalonines de 24 anys que pretenien crear una escola completament diferent de les que existien en aquella època. Les bases pedagògiques en les que es van inspirar es fonamentaren en Pestalozzi, Froebel, Decroly i Montessori.

Tanmateix les tres fundadores sentien una gran admiració per Rabindranath Tagore, tant pel seus escrits, primordialment de poesia, com per l'Escola Santiniketan( l'Escola de la Pau) que ell havia fundat el 1901. Aquest fou el motiu pel qual desitjaven posar el nom de Tagore a la nova escola. Malauradament, una de les escoles fundades en aquells anys, seguint els mateixos passos, els havia passat al davant, l'Escola Tagore ja existia a Barcelona. Quedava la possibilitat de posar el nom d'un dels seus llibres de poemes. N'hi havia dos que els abellien molt per la seva relació amb els infants: La Lluna Nova i El jardiner. No va poder ser cap dels dos perquè per imperatiu legal no es podia registrar l'Escola amb un nom en català. Optaren, per tant, pel nom d'un poema mísic, Gitanjali Ofrena Lírica, considerada la seva obra més important i que valgué al filòsof bengalí la concessió del premi Nobel de Literatura l'any 1913. Així doncs, el nom de Gitanjali fou el que finalment es trià, fet que posa de manifest que un nom català no podia ser possible en aquella època, en canvi, un nom en llengua urdú sí.

Després de superar molts entrebancs, canvis d'edifici... la Cooperativa de Mestres s'integrà al col·lectiu CEPEPC que lluitava per convertir les escoles que en formaven en públiques. L'Escola es va integrar oficialment a la xarxa pública, el dia 16 de gener de 1986, Decret 15/1986, DOGC núm.647 del 10.2.1986 d'acord amb la Llei 14/1983 i l'ordre del 18 de juliol de 1985, D.O.G.C del 26.8.1985 que aprovava la llista definitiva dels centres privats que s'havien d'integrar a l'escola pública.


Actualment l'Escola Gitanjali és una escola pública d'una línia que és hereva del moviment històric de l'Escola Nova i que té un Projecte Educatiu que pretén formar nens i nenes responsables, crítics i plenament integrats al seu entorn i capaços de projectar-se en la societat del futur.

Referències:

Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Escola Gitanjali. Els primers quaranta anys. Edita: Gestió i Promoció Editorial, SL (octubre 2002).
Viquipèdia

Diada de l'ensenyament públic a Badalona

Diumenge 3 d'abril de 2011 Badalona va viure una jornada històrica, fruit d'un treball continuat amb què hem aconseguit aplegar famílies i professorat, un fet realment remarcable si tenim en compte que el tret de sortida d'aquest curs va ser la decisió per part de molts claustres de la nostra ciutat de no fer sortides.

Gràcies al consens, avui 25 escoles de Badalona estan treballant plegades per un ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT. I hem distribuït més de 6.000 samarretes grogues que famílies, alumnes i mestres porten cada dimarts!

Aquí teniu el manifest conjunt que vam  llegir i que al llarg del mateix matí de diumenge va rebre el suport de més de 900 signatures.
    Fotografies :

Moltes gràcies a tothom!

Marta Pocino, presidenta de l'AMPA de l'Escola Gitanjali




Festa de commemoració dels 40 anys de l'Escola

 El curs 2002-2003 l'escola va commemorar el 40è aniversari de la seva fundació. Amb motiu d'aquest gran esdeveniment van tenir lloc tot un seguit d'actes...
Per començar, el dia 31 d'octubre de 2002, famílies, nens i nenes varen poder gaudir d'un dia de Castanyada especial, ja que el pati, a més de lluir d'una manera especial amb les tradicionals paradetes de menges de tardor, estava animat per la música del grup la Tresca i la Verdesca, que ens va fer cantar, ballar i divertir-nos d'allò més. Hi va haver pastís i espelmes, i de tot.

El dia 11 de novembre es va oferir a la ciutat de Badalona una exposició de fotografies i treballs i es van presentar els materials (llibres i CD) de l'Escola Gitanjali. Un primer llibre, "Els primers 40 anys", escrit per Jordi Monés, dóna una visió seriosa i acurada del que ha estat l'escola fins al dia d'avui. Un segon llibre, "Quaranta anys d'històries", és un anecdotari que ha estat coordinat per l'Albert Duran, la Lídia Herédia, la Neus Ronda i la Carme Yus. Així mateix, també s'edità un CD commemoratiu, gràcies a la col·laboració de l'Orestes Mas i en Joan Oriol.

L'acte "Per molts anys!" va tenir lloc al Teatre Zorrilla el 18 de novembre i va tancar els actes de celebració. Es va retre homenatge a les fundadores de l'escola, la Maria Teresa Giné, la Mercè Illana i la Roser Padrós, i també es recordà molt especialment la Maria Teresa Lleal. Aquest acte va estar coordinat per l'Armonia Rodríguez i el van protagonitzar alumnes actuals, exalumnes, mestres, pares…

Gràcies a l'esforç, l'entusiasme i la dedicació de la Comissió dels 40 anys i de totes les persones que hi van col·laborar, tots els actes varen ser un èxit i han protagonitzat una pàgina més de la nostra història.